La Pilar Romera, escriptora d’origen riba-rojà, ens endinsa en una narració entre la ficció i la realitat, a la vora de l’Ebre. Ella mateixa en Advertiments al lector reconeix que la seua novel·la “té però dades vertaderes i fiables, moltes de les quals he extret del magnífic treball que l’excel·lent historiador Pere Muñoz va fer sobre els alemanys a les Terres de l’Ebre” (p. 7). La novel·la, escrita en llengua estàndard, encara que amb algun tret dialectal propi de la nostra comarca, està situada l’any 1915, en el marc de la Primera Guerra Mundial, i explica la història d’un assassinat que es produeix en una empresa electroquímica, inspirada clarament en la fàbrica de Flix. La narració està estructurada en tres parts amb un títol suggerent cada una: De quan homes, ases i jo estàvem envoltats de tenebres (1a part), De quan Ramsès i jo ens fem personatges de la novel·la (2a part) i De com la vida supera la ficció (3a part). Està narrada en primera persona i el protagonista de la qual és Rafel Boada, “natural de Palamós, enginyer de carreteres, camins i ponts” (p. 13), que fa cap al poble a la vora de l’Ebre a treballar en la construcció d’un pont. La boira en la novel·la adquireix un paper important perquè és un simbolisme en relació amb els personatges i els espais que els envolten: “La boira començava a envair-ho tot a la caiguda del sol. Com cada dia. Com cada dia des de feia mesos. Potser per això els carrers semblaven els d’un mas robat. Aquest cop, però, potser va ser dels pocs a la vida en què em vaig sentir cò- mode amagat entre les bromes”