L’esperit de vidre. Col·lecció El Mèdol Narrativa. Edicions El Mèdol, Tarragona. 82 p., ISBN 84-88882-00-9 Obra guanyadora del Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, 1993. El llibre és la història d’una petita vila a la vora d’un gran riu, amb referències que fan pensar en el seu poble natal, Riba-roja d’Ebre. L’Oriol, Ramsés, la Teresa, són personatges que viuen la seua vida com una prolongació de la història col·lectiva del poble. A mesura que avança el nostre segle, la vila pateix guerres, grans projectes i grans fracassos. La novel·la vol ser un reflex del desarrelament que comporta la necessitat de marxar a la ciutat i del pes dels orígens. A les seues pàgines s’insinua un Macondo mediterrani, entre la realitat i la màgia, entre la felicitat i la tragèdia. De l’Oriol, que havia de construir una gran presa, escriu: “Ell volia fer alguna cosa gran, positiva, que dugués progrés i prosperitat. En aquella època, 02 MCERE_21.indd 269 3/1/11 19:32:19 270 À. Pérez, N. Grau, M. Anguera, M.J. Clua i V. Casadó no pensà que allò significaria que mai més podrien pujar llaüts des del mar, que ja no caldrien més calafats i que s’anegarien dues viles senceres, amb la seva història, amb les seves vivències, amb el seu passat, tan antigues com la seva pròpia vila” (p. 71-72)

 

 

La Pilar Romera, escriptora d’origen riba-rojà, ens endinsa en una narració entre la ficció i la realitat, a la vora de l’Ebre. Ella mateixa en Advertiments al lector reconeix que la seua novel·la “té però dades vertaderes i fiables, moltes de les quals he extret del magnífic treball que l’excel·lent historiador Pere Muñoz va fer sobre els alemanys a les Terres de l’Ebre” (p. 7). La novel·la, escrita en llengua estàndard, encara que amb algun tret dialectal propi de la nostra comarca, està situada l’any 1915, en el marc de la Primera Guerra Mundial, i explica la història d’un assassinat que es produeix en una empresa electroquímica, inspirada clarament en la fàbrica de Flix. La narració està estructurada en tres parts amb un títol suggerent cada una: De quan homes, ases i jo estàvem envoltats de tenebres (1a part), De quan Ramsès i jo ens fem personatges de la novel·la (2a part) i De com la vida supera la ficció (3a part). Està narrada en primera persona i el protagonista de la qual és Rafel Boada, “natural de Palamós, enginyer de carreteres, camins i ponts” (p. 13), que fa cap al poble a la vora de l’Ebre a treballar en la construcció d’un pont. La boira en la novel·la adquireix un paper important perquè és un simbolisme en relació amb els personatges i els espais que els envolten: “La boira començava a envair-ho tot a la caiguda del sol. Com cada dia. Com cada dia des de feia mesos. Potser per això els carrers semblaven els d’un mas robat. Aquest cop, però, potser va ser dels pocs a la vida en què em vaig sentir cò- mode amagat entre les bromes”

 

Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.

D’un poblet de la Ribera d’Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l’arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants. Entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l’ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.

Les llums i les ombres d’una dona coratjosa il∙luminen un relat vibrant i apassionant que retrata sense embuts un dels moments més fascinants de la història del nostre país. 

«La Lola va compondre el seu millor i més seductor somriure mentre pensava en la tia Carmina, i mirava aquell burgès que mai no havia vist un poll, una rata, que mai no havia patit gana, ni fred, ni s’havia sentit humiliat, explotat o maltractat. Va falsejar el somriure encara una mica més mentre recordava la cara de la seva mare. La cara de l’Amador mentre la violava, la cara de l’Agustí negant-la. Es va empassar la bilis en agafar la mà enguantada i va acceptar el petó fugaç, a la galta».

Subcategories